engarjolàreu

Potser volíeu: engarjolareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.ɡər.ʒuˈɫa.ɾəw/
	balear /əŋ.ɡəɾ.ʒoˈɫa.ɾəw/, /əŋ.ɡər.ʒuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	/eŋ.ɡaɾ.d͡ʒoˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

engarjolàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de engarjolar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb engarjolar.

Variants

• [2] engarjoleguéssou, engarjoléssiu, engarjolésseu, engarjolàsseu