envege

Català

envege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de envejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb envejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb envejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb envejar.