envegi

Potser volíeu: envegí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈbɛ.ʒi/
	balear /əɱˈvə.ʒi/, /əɱˈvɛ.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /emˈbe.ʒi/
	valencià /eɱˈve.d͡ʒi/, /emˈbe.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

envegi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de envejar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb envejar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb envejar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb envejar.

Variants

• [1] envejo, envege, enveig
• [2] envege, envejo
• [3] envege, envejo
• [4] envege

Miscel·lània

• Anagrames: enveig, Enveig