ermita

Potser volíeu: ermità

Català

• Pronúncia: oriental /ərˈmi.tə/, occidental /eɾˈmi.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: Del llatí eclesiàstic eremita, derivat del grec antic ἐρημίτης ‎(erēmítēs).
• Anagrames: atreim, emirat, iteram, merita, merità, metria, traiem, traíem, tremia

Nom

er·mi·ta f. ‎(plural ermites)

1. Lloc on viu un eremita.
2. Capella situada en un lloc isolat.

Traduccions

1

• Anglès: hermitage ^(en)
• Castellà: ermitage ^(es)

• Francès: ermite ^(fr)
• Italià: eremo ^(it)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB