esbromàreu

Potser volíeu: esbromareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.bɾuˈma.ɾəw/
	balear /əz.bɾoˈma.ɾəw/, /əz.bɾuˈma.ɾəw/
Occidental:	/ez.bɾoˈma.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

esbromàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de esbromar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbromar.

Variants

• [2] esbroméssiu, esbromésseu, esbromàsseu

Miscel·lània

• Anagrames: emborsareu, emborsàreu