espargira

Potser volíeu: espargirà

Català

Verb

espargira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb espargir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb espargir

Variants

• [1] espargigués, espargissi, espargiguera, espargís
• [2] espargigués, espargissi, espargiguera, espargís

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gi·ra (4)
• Anagrames: aspergira, aspergirà, esgaripar, presagiar

Català antic

Verb

espargira

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de espargir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de espargir

Variants

• [1] espargís
• [2] espargís