Català

modifica
Oriental:  balear /əs.pəˈɾon/, alguerès /as.paˈɾon/

esperon

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esperonar.
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] esperono, esperone, esperon o esperoni.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esperonar.
    [Que jo] esperon, forma antiga per [que jo] esperoni o esperone.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esperonar.
    [Que ell/ella/vostè] esperon, forma antiga per [que ell/ella/vostè] esperoni o esperone.

Miscel·lània

modifica