esperon

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:

balear /əs.pəˈɾon/, alguerès /as.paˈɾon/

• Rimes: -on

Verb

esperon

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esperonar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] esperono, esperone, esperon o esperoni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esperonar.

   [Que jo] esperon, forma antiga per [que jo] esperoni o esperone.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esperonar.

   [Que ell/ella/vostè] esperon, forma antiga per [que ell/ella/vostè] esperoni o esperone.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pe·ron (3)
• Anagrames: peronés, persone, repenso, reposen