esposaia

Català

Verb

esposaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de esposar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de esposar.

Variants

• [1] esposavi, esposava
• [2] esposava

Miscel·lània

• Síl·labes: es·po·sa·ia (4)