esquella
Català
modifica
- Pronúncia(i): oriental /əsˈke.ʎə/, occidental /esˈke.ʎa/
- Informal: occidental /asˈke.ʎa/, occidental /asˈke.ʎɛ/
- Rimes: -eʎa
Nom modifica
esquella f. (plural esquelles)
- Campana petita; picarol gros.
- Instrument fet d'una planxa prima de ferro o coure, soldada en figura de canó, oberta per un extrem i tancada per l'altre; en aquest darrer s'hi posen dues nanses, una en l'exterior per penjar-lo, i altra en l'interior per lligar el batall, que acostuma a ser d'ós, de ferro o de fusta molta forta.
- La que porta l'esqueller.
Compostos i expressions modifica
- Qui posarà l'esquella al gat?: Expressió familiar amb què s'explica i pondera la dificultat o impossibilitat que es troba en l'execució d'alguna cosa.
Derivats modifica
Traduccions modifica
Campana petita
Instrument
- Castellà: cencerro (es)
- Francès: clarine (fr), clairon (fr)
- Italià: campanello (it)
- Llatí: tintinnabulum (la)
La que porta l’esqueller
- Castellà: arrancadera (es)
- Francès: sonnaille (fr)
- Italià: campanaccio (it)
- Llatí: tintinnabulum (la)
Miscel·lània modifica
Vegeu també modifica
- Obres de referència: DIEC, Optimot
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.