estalquege

Català

Verb

estalquege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estalquejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estalquejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estalquejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb estalquejar

Variants

• [1] estalquejo, estalqueig
• [2] estalquegi
• [3] estalquegi
• [4] estalquegi

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tal·que·ge (4)