estalquejàreu

Potser volíeu: estalquejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.təɫ.kəˈʒa.ɾəw/
	balear /əs.təɫ.kəˈd͡ʒa.ɾəw/, /əs.təɫ.kəˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /es.taɫ.keˈʒa.ɾew/, valencià /es.taɫ.keˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

estalquejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de estalquejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb estalquejar.

Variants

• [2] estalquegéssiu, estalquegésseu, estalquejàssiu, estalquejàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tal·que·jà·reu (5)