estranyàssiu

Català

Verb

estranyàssiu

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• estranyeguéssou, estranyéssiu, estranyésseu, estranyàsseu, estranyàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyàs·siu (4)