estranyeguéssou

Català

Verb

estranyeguéssou

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• estranyéssiu, estranyésseu, estranyàssiu, estranyàsseu, estranyàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nye·gués·sou (5)