estranyàreu

Potser volíeu: estranyareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tɾəˈɲa.ɾəw/, occidental /es.tɾaˈɲa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

estranyàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de estranyar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• [2] estranyeguéssou, estranyéssiu, estranyésseu, estranyàssiu, estranyàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyà·reu (4)