estranyàsseu

Català

Verb

estranyàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• estranyeguéssou, estranyéssiu, estranyésseu, estranyàssiu, estranyàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyàs·seu (4)