Potser volíeu: estranyà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əsˈtɾa.ɲə/, occidental /esˈtɾa.ɲa/
  • Rimes: -aɲa

Adjectiu

modifica

estranya f. ‎(plural estranyes)

  1. Forma femenina de estrany.

estranya

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estranyar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb estranyar.

Miscel·lània

modifica