Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈtɾaɲ/, occidental /esˈtɾaɲ/
Informal: occidental /asˈtɾaɲ/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí extraneus ‎(«exterior, aliè, estranger»), segle XIV.

AdjectiuModifica

estrany m. ‎(femení estranya, plural masculí estranys, plural femení estranyes)

  1. Que no segueix la norma, que no és comú (amb un cert matís despectiu).
  2. desconegut

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

estrany m. ‎(plural estranys)

  1. desconegut
  2. (mallorquí, menorquí) crisantem

VerbModifica

estrany

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: es·trany (2)
  • Heterograma de 7 lletres (aenrsty)

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estrany