Català

modifica

estranyo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estranyar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: es·tra·nyo (3)
  • Heterograma de 8 lletres (aenorsty)
  • Anagrama: enyorats