estranye

Català

Verb

estranye

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estranyar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estranyar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb estranyar

Variants

• [1] estranyo, estranyi, estrany
• [2] estranyi, estranyo
• [3] estranyi, estranyo
• [4] estranyi

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nye (3)
• Anagrama: estrenya