estranyi

Potser volíeu: estranyí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtɾa.ɲi/, occidental /esˈtɾa.ɲi/
• Rimes: -aɲi

Verb

estranyi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estranyar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estranyar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb estranyar.

Variants

• [1] estranyo, estranye, estrany
• [2] estranye, estranyo
• [3] estranye, estranyo
• [4] estranye

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyi (3)
• Heterograma de 8 lletres (aeinrsty)
• Anagrames: tenyiràs, tinyar-se, tinyares, traïnyes