estranyaia

Català

Verb

estranyaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de estranyar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de estranyar.

Variants

• [1] estranyavi, estranyava
• [2] estranyava

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nya·ia (4)