estranyava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.tɾəˈɲa.βə/, balear /əs.tɾəˈɲa.və/
Occidental:	nord-occidental /es.tɾaˈɲa.βa/
	valencià /es.tɾaˈɲa.va/, /es.tɾaˈɲa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

estranyava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de estranyar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de estranyar.

Variants

• [1] estranyavi, estranyaia
• [2] estranyaia

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nya·va (4)