estranyegués

Català

Verb

estranyegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• estranyés, estranyàs, estranyara

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nye·gués (4)