estranyara

Potser volíeu: estranyarà

Català

Verb

estranyara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• [1] estranyessi, estranyessa, estranyeguessa, estranyés, estranyàs
• [2] estranyegués, estranyés, estranyàs

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nya·ra (4)