estranyés

Potser volíeu: estranyes

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tɾəˈɲes/, occidental /es.tɾaˈɲes/
• Rimes: -es

Verb

estranyés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• [1] estranyessi, estranyessa, estranyeguessa, estranyàs, estranyara
• [2] estranyegués, estranyàs, estranyara

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyés (3)