estremir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.tɾəˈmi/
Occidental:	nord-occidental /es.tɾeˈmi/
	valencià /es.tɾeˈmiɾ/, /es.tɾeˈmi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: estremí
• Etimologia: Del llatí eclesiàstic extremere, de tremere, segle XIV.

Verb

estremir trans., pron. ‎(pronominal estremir-se)

1. Fer tremolar fortament.

   La ciutat s'estremia i desitjava fugir d'allí.

2. (pronominal) Agitar-se intensament, variar d'intensitat.

   L'aire s'estremia, i, de sobte, com recobrant el respir, va donar entrada a una ratxa de vent fresc, que s'escampà per arreu.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	estremir			haver estremit
gerundi	estremint			havent estremit
participi	estremit, estremida, estremits, estremides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	estremeixo	estremeixes	estremeix	estremim	estremiu	estremeixen
	estremesc						bal
	estremeixi						sept
	estremisc	estremixes	estremix			estremixen	occ
	estremixo						n-occ
imperfet	estremia	estremies	estremia	estremíem	estremíeu	estremien
passat simple	estremí	estremires	estremí	estremírem	estremíreu	estremiren
futur	estremiré	estremiràs	estremirà	estremirem	estremireu	estremiran
condicional	estremiria	estremiries	estremiria	estremiríem	estremiríeu	estremirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	estremeixi	estremeixis	estremeixi	estremim	estremiu	estremeixin
	estremisca	estremisques	estremisca			estremisquen	occ
	estremesqui	estremesquis	estremesqui	estremiguem	estremigueu	estremesquin	bal
imperfet	estremís	estremissis	estremís	estremíssim	estremíssiu	estremissin
		estremisses		estremíssem	estremísseu	estremissen
	estremira	estremires	estremira	estremírem	estremíreu	estremiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	estremeix	estremeixi	estremim	estremiu	estremeixin
	–		estremesqui	estremiguem		estremesquin	bal
	–	estremix	estremisca			estremisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	estremeix						bal
imperfet	estremiva	estremives	estremiva	estremívem	estremíveu	estremiven	n-occ
	estremigueva	estremigueves	estremigueva	estremiguévem	estremiguéveu	estremigueven	n-occ
passat simple	estremigué	estremigueres	estremigué	estremiguérem	estremiguéreu	estremigueren	bal
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	estremixa	estremixes	estremixa	estremisquem	estremisqueu	estremixen	n-occ
		estremixos	estremixo				n-occ
	estremesca	estremesques	estremesca			estremesquen	bal
imperfet	estremigués	estremiguesses	estremigués	estremiguéssem	estremiguésseu	estremiguessen
	estremissi						sept
	estremiguera	estremigueres	estremiguera	estremiguérem	estremiguéreu	estremigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... estremit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... estremir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... estremit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... estremit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... estremit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... estremit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... estremir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... estremit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... estremit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... estremit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: estremeixo, estremeix, estremim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: shake ^(en)
• Castellà: estremecerse ^(es), temblar ^(es)
• Francès: ébranler ^(fr), trembler ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tre·mir (3)
• Anagrama: tremires

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

estremir

1. estremir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	estremir
gerundi	estremint
participi	estremit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	estremesc	estremeixes	estremeix	estremim	estremits	estremeixen
					estremiu
imperfet	estremia	estremies	estremia	estremíem	estremíets	estremien
					estremíeu
passat simple	estremí	estremist	estremí	estremírem	estremist	estremiren
		estremires		estremim	estremíreu
futur	estremiré	estremiràs	estremirà	estremirem	estremireu	estremiran
condicional	estremiria	estremiries	estremiria	estremiríem	estremiríets	estremirien
					estremiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	estremesca	estremesques	estremesca	estremíam	estremíats	estremesquen
				estremim	estremíau
					estremiu
imperfet	estremís	estremisses	estremís	estremíssem	estremíssets	estremissen
	estremira	estremires	estremira	estremírem	estremísseu	estremiren
					estremírets
					estremíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	estremeix	estremesca	estremíam	estremits	estremesquen
	–			estremim	estremiu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo