Català
modifica

Oriental:  /əs.tɾəˈmi/
Occidental:  nord-occidental /es.tɾeˈmi/, valencià /es.tɾeˈmiɾ/

Verb modifica

estremir trans., pron. ‎(pronominal estremir-se)

  1. Fer tremolar fortament.
    La ciutat s'estremia i desitjava fugir d'allí.[1]
  2. (pronominal) Agitar-se intensament, variar d'intensitat.
    L'aire s'estremia, i, de sobte, com recobrant el respir, va donar entrada a una ratxa de vent fresc, que s'escampà per arreu.[2]

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: estremeixo, estremeix, estremim

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: es·tre·mir (3)
  • Anagrama: tremires

Vegeu també modifica

  1. Ana Pomares Martínez, Generació Alada, 217
  2. Joaquín Ruyra, Pinya De Rosa, 1952


Català antic
modifica

Verb modifica

estremir

  1. estremir

Conjugació modifica

Vegeu també modifica