Català
Modifica

Oriental: /əs.tɾəˈmi/
Occidental: nord-occidental /es.tɾeˈmi/, valencià /es.tɾeˈmiɾ/

VerbModifica

estremir trans., pron. ‎(pronominal estremir-se)

  1. Fer tremolar fortament.
    La ciutat s'estremia i desitjava fugir d'allí.[1]
  2. (pronominal) Agitar-se intensament, variar d'intensitat.
    L'aire s'estremia, i, de sobte, com recobrant el respir, va donar entrada a una ratxa de vent fresc, que s'escampà per arreu.[2]

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: estremeixo, estremeix, estremim

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: es·tre·mir (3)
  • Anagrama: tremires

Vegeu tambéModifica

  1. Ana Pomares Martínez, Generació Alada, 217
  2. Joaquín Ruyra, Pinya De Rosa, 1952


Català antic
Modifica

VerbModifica

estremir

  1. estremir

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica