estremires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tɾəˈmi.ɾəs/, occidental /es.tɾeˈmi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

estremires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de estremir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb estremir.

Variants

• [1] estremigueres
• [2] estremiguesses, estremigueres, estremissis, estremisses

Miscel·lània

• Anagrames: estremir-se, retiréssem

Català antic

Verb

estremires

1. segona persona singular (tu) del passat de estremir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de estremir

Variants

• [1] estremist
• [2] estremisses