europeïtzar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əw.ɾu.pə.iˈd͡za/
	balear /əw.ɾo.pə.iˈd͡za/, /əw.ɾu.pə.iˈd͡za/
Occidental:	nord-occidental /ew.ɾo.pe.iˈd͡za/
	valencià /ew.ɾo.pe.iˈzaɾ/, /ew.ɾo.pe.iˈza/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: europeïtzà
• Etimologia: De europeu i el sufix -itzar, segle XX.

Verb

europeïtzar trans., pron. ‎(pronominal europeïtzar-se)

1. Adaptar o fer segons els gustos o costums europeus.

   «Els que sortissin d'aquell col·legi havien de dur aquelles escoles, havien d'instruir a les masses, havien d'europeitzar el poble, i això em donà tal coratge, que'm vareig dir: "Tens de guanyar, sia com sia i caigui qui caigui! La cultura moderna et reclama!"» (Santiago Rusiñol, En Josepet de Sant Celoni, 1917)

   «Per afegitó, l’articulació de les agències comunitàries a partir de xarxes especialitzades, compostes per experts públics i privats, contribueix sens dubte a europeïtzar els procediments i les cultures administratives, bo i imposant adaptacions administratives per a fer front a la informació i als nous estàndards exigits.» (Luis Jimena Quesada, Dret de la Unió Europea, pàg. 121, 2006)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	europeïtzar			haver europeïtzat
gerundi	europeïtzant			havent europeïtzat
participi	europeïtzat, europeïtzada, europeïtzats, europeïtzades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	europeïtzo	europeïtzes	europeïtza	europeïtzem	europeïtzeu	europeïtzen
	europeïtze						val
	europeïtzi						sept
	europeïtz				europeïtzau		bal, alg
				europeïtzam			bal
imperfet	europeïtzava	europeïtzaves	europeïtzava	europeïtzàvem	europeïtzàveu	europeïtzaven
passat simple	europeïtzí	europeïtzares	europeïtzà	europeïtzàrem	europeïtzàreu	europeïtzaren
futur	europeïtzaré	europeïtzaràs	europeïtzarà	europeïtzarem	europeïtzareu	europeïtzaran
condicional	europeïtzaria	europeïtzaries	europeïtzaria	europeïtzaríem	europeïtzaríeu	europeïtzarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	europeïtzi	europeïtzis	europeïtzi	europeïtzem	europeïtzeu	europeïtzin
	europeïtze	europeïtzes	europeïtze			europeïtzen	occ, bal
imperfet	europeïtzés	europeïtzessis	europeïtzés	europeïtzéssim	europeïtzéssiu	europeïtzessin
		europeïtzesses		europeïtzéssem	europeïtzésseu	europeïtzessen
	europeïtzàs	europeïtzassis	europeïtzàs	europeïtzàssim	europeïtzàssiu	europeïtzassin	bal
		europeïtzasses		europeïtzàssem	europeïtzàsseu	europeïtzassen	val, bal (1)
	europeïtzara	europeïtzares	europeïtzara	europeïtzàrem	europeïtzàreu	europeïtzaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	europeïtza	europeïtzi	europeïtzem	europeïtzeu	europeïtzin
	–				europeïtzau		bal, alg
	–		europeïtze			europeïtzen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	europeïtzariva	europeïtzarives	europeïtzariva	europeïtzarívem	europeïtzaríveu	europeïtzariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	europeïtzessi		europeïtzessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... europeïtzat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... europeïtzar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... europeïtzat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... europeïtzat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... europeïtzat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... europeïtzat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... europeïtzar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... europeïtzat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... europeïtzat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... europeïtzat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: europeïtzo, europeïtza, europeïtzem

Variants

• europeïsar (antic, valencià)

Derivats

• europeïtzació, europeïtzament, europeïtzant, europeïtzat

Relacionats

• occidentalitzar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: europäisieren ^(de)
• Anglès: Europeanize ^(en), Europeanise ^(en) (britànic)
• Aragonès: europeizar ^(an)
• Asturià: europeizar ^(ast)
• Basc: europartu ^(eu)
• Belarús: еўрапеізаваць ^(be) ‎(ieurapeizavats), еўрапеізавацца ^(be) ‎(ieurapeizavatsa) (pronominal)
• Búlgar: европеизирам ^(bg) ‎(evropeiziram)
• Castellà: europeizar ^(es)
• Eslovac: europeizovať ^(sk)
• Esperanto: eŭropigi ^(eo)
• Estonià: euroopastama ^(et)
• Finès: eurooppalaistaa ^(fi), eurooppalaistua ^(fi) (pronominal)
• Francès: européaniser ^(fr), européenniser ^(fr) (antic)
• Gallec: europeizar ^(gl)
• Grec: εξευρωπαΐζω ^(el) ‎(exevropaïzo)
• Interlingua: europeisar ^(ia)
• Italià: europeizzare ^(it)
• Macedoni: европеизира ^(mk)
• Mongol: ᠧᠦᠷᠣᠫᠡᠴᠢᠯᠠᠬᠤ ^(mn) (mongol), европчлох ^(mn) (ciríl·lic)
• Neerlandès: europeaniseren ^(nl)
• Polonès: europeizować ^(pl)
• Portuguès: europeizar ^(pt)
• Rus: европеизировать ^(ru) ‎(ievropeizirovat), европеизироваться ^(ru) ‎(ievropeizirovatsia) (pronominal)
• Suec: europeisera ^(sv)
• Ucraïnès: європеїзувати ^(uk) ‎(ievropeizuvati)
• Vietnamita: Âu hóa ^(vi), châu Âu hóa ^(vi), Âu châu hóa ^(vi)
• Xinès: 歐洲化 ^(zh) ‎(欧洲化, ōuzhōuhuà), 歐化 ^(zh) ‎(欧化, ōuhuà)

Miscel·lània

• Síl·labes: eu·ro·pe·ït·zar (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot