examino

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /əɡ.zəˈmi.nu/, occidental /eɡ.zaˈmi.no/
• Rimes: -ino

Verb

examino

1. (central, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de examinar.

Variants

• examine (valencià)
• examini (septentrional)
• examín (balear, alguerès)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·xa·mi·no (4)
• Heterograma de 7 lletres (aeimnox)
• Anagrama: amoixen

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ek.saˈmi.no/

Americà: alt /ek.s(a)ˈmi.no/, baix /ek.saˈmi.no/

• Rimes: -ino

Verb

examino

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb examinar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɛksˈaː.mɪ.noː/
• Etimologia: Derivat de exigo.

Verb

exāminō ‎(1a present^?), exāminās ‎(2a present), exāmināre ‎(infinitiu), exāmināvī ‎(perfet), exāminātum ‎(supí)

1. pesar
2. examinar
3. investigar