exhortàreu

Potser volíeu: exhortareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɡ.zurˈta.ɾəw/
	balear /əɡ.zoɾˈta.ɾəw/, /əɡ.zurˈta.ɾəw/
Occidental:	/eɡ.zoɾˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

exhortàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de exhortar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb exhortar.

Variants

• [2] exhortéssiu, exhortésseu, exhortàssiu, exhortàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·hor·tà·reu (4)