exterus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛks.tɛ.rʊs/
• Etimologia: Derivat de exter.

Adjectiu

exterus m., extera f., exterum n. ‎(comparatiu exterior, superlatiu extrēmus)

1. extern
2. estranger

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	exterus	extera	exterum		exterī	exterae	extera
Vocatiu	extere	extera	exterum		exterī	exterae	extera
Acusatiu	exterum	exteram	exterum		exterōs	exterās	extera
Genitiu	exterī	exterae	exterī		exterōrum	exterārum	exterōrum
Datiu	exterō	exterae	exterō		exterīs
Ablatiu	exterō	exterā	exterō		exterīs

Antònims

• interus

Sinònims

• [2] adventīcius, aliēnus, barbaricus, barbarus, exōticus, extrāneus, peregrīnus, prosēlytus