Etimologia: Segons Livi deriva de fari(«dir») i voldria dir «un lloc dit temple»[1]; però tenint en compte que en oscà existien els termes fesna i fesnum amb el significat de («sanctuari»), cal suposar que la forma primitiva en llatí va ser *fas-num, i derivaria de fas(«diví, per mandat diví»), que segons Pokorny procedeix de l'arrel protoindoeuropea *dhes- («diví»). Segons Beekes, fanum ve de *fas-nom, procedent del protoindoeuropeu *dʰh₁s («fer»).