felibre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəˈɫi.βɾə/, occidental /feˈɫi.bɾe/
• Etimologia: De l'occità felibre, creat per Frederic Mistral a partir de la cançó popular sèt felibres de la lei ‎(«set felibres de la llei»), deformació de Sefer libre de la lei, de l’hebreu ספר תורה ‎(séfer torà, «Torà», literalment «llibre de la llei»). Interpretat per Mistral com equivalent a feligrès, segle XIX.

Nom

felibre m. ‎(plural felibres, femení felibressa)

1. Poeta provençal de la renaixença occitana.

Derivats

• felibritge
• felibrenc

Traduccions

Traduccions

• Castellà: felibre ^(es) m.
• Francès: félibre ^(fr) m. f.
• Occità: felibre ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·li·bre (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB