Potser volíeu: forcà, força, fòrça


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfor.kə/, occidental /ˈfoɾ.ka/
  • Rimes: -oɾka
  • Etimologia: Del llatí furca ‎(«estri per a llaurar amb dues o més puntes»), segle XIV.

NomModifica

forca f. ‎(plural forques)

  1. Mena de vara, l'extrem de la qual acaba en més d'una punta de forma semblant a una forquilla, utilitzada principalment en feines del camp.
  2. Eina semblant a l'anterior, amb només dues puntes, utilitzada en els forns per alimentar-los amb llenya.
  3. Eina que recorda l'anterior, pròpia de la vidrieria, acabada també en dues puntes amb les quals es subjecten algunes peces de vidre, les que tenen coll o altre part per ser agafades.
  4. Instal·lació per a executar els condemnats a mort composta per una estructura, típicament de fusta, d'on penja una corda que ha de lligar el coll de la víctima i per on quedarà suspès el seu cos provocant la mort per estrangulació.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

forca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de forcar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb forcar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica