Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /fɾiˈza/
Occidental: nord-occidental /fɾiˈza/, valencià /fɾiˈzaɾ/
[1] Del francès friser, de Frise ‎(«Frísia, Països Baixos»).
[2] Variant del patrimonial frissar per analogia amb el francès friser, segle XIX.

VerbModifica

fri·sar intr., trans.

  1. (tèxtil, intransitiu) Fabricar frisos, petits aglomerats esfèrics de fibres.
  2. (tèxtil, transitiu) Alçar el pèl d’un teixit.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: friso, frisa, frisem

TraduccionsModifica

VerbModifica

fri·sar intr., pron. ‎(pronominal frisar-se)

  1. Desitjar amb ànsia alguna cosa, estar nerviós d'excitació davant l'expectativa que succeeixi quelcom.
  2. (intransitiu, pronominal) impacientar-se.

VariantsModifica

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica