frivolus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɔ.nʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *bʰrey- ‎(«gratar, foradar»), amb el sentit arcaic de «esmicolar».

Adjectiu

frīvolus m., frīvola f., frīvolum n.

1. trencable, fràgil, trencadís
2. insignificant, inútil, frívol

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	frīvolus	frīvola	frīvolum		frīvolī	frīvolae	frīvola
Vocatiu	frīvole	frīvola	frīvolum		frīvolī	frīvolae	frīvola
Acusatiu	frīvolum	frīvolam	frīvolum		frīvolōs	frīvolās	frīvola
Genitiu	frīvolī	frīvolae	frīvolī		frīvolōrum	frīvolārum	frīvolōrum
Datiu	frīvolō	frīvolae	frīvolō		frīvolīs
Ablatiu	frīvolō	frīvolā	frīvolō		frīvolīs

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.166-167