furgàreu

Potser volíeu: furgareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /furˈɡa.ɾəw/, occidental /fuɾˈɣa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

furgàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de furgar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb furgar.

Variants

• [2] furgueguéssou, furguéssiu, furguésseu, furgàssiu, furgàsseu

Miscel·lània

• Anagrames: furugaré, grufareu, grufàreu