furgar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: furgà
Etimologia: Del llatí vulgar *fūricāre ‎(literalment «escorcollar com fa la fura»), de *fūra, de fūr ‎(«lladre»), segle XV.

furgar trans.

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	furgar			haver furgat
gerundi	furgant			havent furgat
participi	furgat, furgada, furgats, furgades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	furgo	furgues	furga	furguem	furgueu	furguen
	furgue						val
	furgui						sept
	furg			furgam	furgau		bal
imperfet	furgava	furgaves	furgava	furgàvem	furgàveu	furgaven
passat simple	furguí	furgares	furgà	furgàrem	furgàreu	furgaren
futur	furgaré	furgaràs	furgarà	furgarem	furgareu	furgaran
condicional	furgaria	furgaries	furgaria	furgaríem	furgaríeu	furgarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	furgui	furguis	furgui	furguem	furgueu	furguin
present	furgue	furgues	furgue			furguen	occ, bal
imperfet	furgués	furguessis	furgués	furguéssim	furguéssiu	furguessin
		furguesses		furguéssem	furguésseu	furguessen
	furgàs	furgassis	furgàs	furgàssim	furgàssiu	furgassin	bal
		furgasses		furgàssem	furgàsseu	furgassen	val, bal (1)
	furgara	furgares	furgara	furgàrem	furgàreu	furgaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	furga	furgui	furguem	furgueu	furguin
	–				furgau		bal
	–		furgue			furguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				furgàvom	furgavo		centr, n-occ
	furgavi						sept
	furgaia	furgaies	furgaia	furgàiem	furgàieu	furgaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	furgo	furgos	furgo	furgueguem	furguegueu		n-occ
imperfet	furguessi						sept
	furguessa						centr, n-occ
	furgueguessa	furgueguesses	furguegués	furgueguéssom	furgueguéssou	furgueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... furgat
perfet				havem	haveu		... furgat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... furgar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... furgar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... furgat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... furgat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... furgat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... furgat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... furgat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... furgar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... furgar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... furgat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... furgat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... furgat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... furgat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... furgat

Paradigmes de flexió: furgo, furga, furguem

Remoure la terra

Remenar l’interior

Indagar insistentment