fustigui

Potser volíeu: fustiguí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fusˈti.ɣi/
• Rimes: -iɡi

Verb

fustigui

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fustigar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fustigar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fustigar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb fustigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fus·ti·gui (3)
• Anagrama: fugitius