Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈɡo.fɾə/, occidental /ˈɡo.fɾe/
  • Etimologia: Del castellà gofre.

gofre m. ‎(plural gofres)

  1. Forma alternativa de gofra.

gofre

  1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb gofrar.
  2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb gofrar.
  3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb gofrar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: go·fre (2)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DNV

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈɡo.fɾe/
Americà: alt /ˈɡo.f(ɾe)/, baix /ˈɡo.fɾe/

gofre m. ‎(plural gofres)

  1. gofra

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: go·fre (2)