gravis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɡɾa.βis/, balear /ˈɡɾa.vis/
Occidental:	nord-occidental /ˈɡɾa.βis/
	valencià /ˈɡɾa.vis/, /ˈɡɾa.βis/

• Rimes: -avis

Verb

gravis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb gravar.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡra.wɪs/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea gʷerǝu- («pesat»), cognat del grec βαρύς ‎(barýs).

Adjectiu

gravis m., f., grave n. ‎(comparatiu gravior, superlatiu gravissimus)

1. pesat
2. considerable, important, complicat
3. seriós
4. greu

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	gravis	grave		gravēs	gravia
Vocatiu	gravis	grave		gravēs	gravia
Acusatiu	gravem	grave		gravēs	gravia
Genitiu	gravis			gravium
Datiu	gravī			gravibus
Ablatiu	gravī			gravibus

Derivats

• gravēdō
• gravidus
• gravitās
• gravitūdō
• gravō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.476-477