haver-hi

Potser volíeu: HAVER-HI

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈβɛ.ɾi/
	balear /əˈvə.ɾi/, /əˈvɛ.ɾi/
Occidental:	nord-occidental /aˈβe.ɾi/
	valencià /aˈve.ɾi/, /aˈβe.ɾi/
Informal:	mallorquí /ə.vəˈɾi/

• Rimes: -ɛɾi
• Etimologia: De haver i el pronom hi sense valor sintàctic.

Verb

haver-hi impers.

1. Existir, donar-se, acomplir-se, esdevenir-se.

   A la muntanya encara hi ha neu.

   Hi havia ben bé dues llaminadures per a cada vailet.

Conjugació

Defectiu, només en la tercera persona del singular. En català central i en valencià, sovint també en plural per concordança, en registre informal.

Verb auxiliar, defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	haver-hi			haver-hi hagut
gerundi	havent-hi			havent-hi hagut
participi	hagut, haguda, haguts, hagudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	hi he	hi has	hi ha	hi hem	hi heu	hi han
	hi haig
				hi havem	hi haveu
imperfet	hi havia	hi havies	hi havia	hi havíem	hi havíeu	hi havien
passat simple	hi haguí	hi hagueres	hi hagué	hi haguérem	hi haguéreu	hi hagueren
futur	hi hauré	hi hauràs	hi haurà	hi haurem	hi haureu	hi hauran
condicional	hi hauria	hi hauries	hi hauria	hi hauríem	hi hauríeu	hi haurien
	hi haguera	hi hagueres	hi haguera	hi haguérem	hi haguéreu	hi hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	hi hagi	hi hagis	hi hagi	hi hàgim	hi hàgiu	hi hagin
	hi haja	hi hages	hi haja	hi hàgem	hi hàgeu	hi hagen
imperfet	hi hagués	hi haguessis	hi hagués	hi haguéssim	hi haguéssiu	hi haguessin
		hi haguesses		hi haguéssem	hi haguésseu	hi haguessen
	hi haguera	hi hagueres	hi haguera	hi haguérem	hi haguéreu	hi hagueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	-	-	-	-	-

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	haguent-hi
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present				hi haguem	hi hagueu
	hi haiga	hi haiguis	hi haigui	hi haiguem	hi haigueu	hi haiguin	sept, bal
				hi haguivem	hi haguiveu		alg
imperfet	hi havessi		hi havessi				alg
	hi haguessa			hi haguéssom	hi haguéssou		n-occ
	hi havés	hi havesses	hi havés	hi havéssem	hi havésseu	hi havessen	n-occ, bal

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	-	-	hi ha	-	-	-	... hagut
	-	-		-	-	-
passat perifràstic	-	-	hi va	-	-	-	... haver
	-	-		-	-	-
plusquamperfet	-	-	hi havia	-	-	-	... hagut
passat anterior o perifràstic	-	-	hi hagué	-	-	-	... hagut
	-	-	hi va haver	-	-	-
	-	-		-	-	-
futur perfet	-	-	hi haurà	-	-	-	... hagut
condicional perfet	-	-	hi hauria	-	-	-	... hagut
	-	-	hi haguera	-	-	-
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	-	-	hi vagi	-	-	-	... haver
	-	-	hi vaja	-	-	-
perfet	-	-	hi hagi	-	-	-	... hagut
	-	-	hi haja	-	-	-
plusquamperfet	-	-	hi hagués	-	-	-	... hagut
	-	-		-	-	-
	-	-	hi haguera	-	-	-
passat anterior perifràstic	-	-	hi vagi haver	-	-	-	... hagut
	-	-	hi vaja haver	-	-	-

Paradigmes de flexió: he, hi ha, hem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: there be ^(en)
• Aragonès: haber-bi ^(an), haber-ie ^(an)
• Castellà: haber ^(es)
• Francès: y avoir ^(fr)
• Italià: esserci ^(it)
• Llengua de signes catalana: HAVER-HI ^(csc)
• Occità: i aver ^(oc), auer-i ^(oc) (aranès)

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·ver·hi (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot