hic

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /hɪk/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *ǵʰi-ḱe.

Adjectiu

hic m., haec f., hoc n.

1. (demostratiu) aquest

   Ex.: Hanc rem publicam salvam esse volumus. (trad:«Volem que aquesta república estigui segura.»)

Derivats

• hodie

Declinació

Primera i segona declinació, amb genitiu "-ius" i datiu "-ic".

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	hic	haec	hoc		hī	hae	haec
Acusatiu	hunc	hanc	hoc		hōs	hās	haec
Genitiu	huius, hujus				hōrum	hārum	hōrum
Datiu	huic				hīs
Ablatiu	hōc	hāc	hōc		hīs

Adverbi

hic

1. aquí

   Ex.: Hic et nunc. (trad:«Aquí i ara»)