homenatge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.məˈna.d͡ʒə/ⓘ
	balear /o.məˈna.d͡ʒə/, /u.məˈna.d͡ʒə/
Occidental:	/o.meˈna.d͡ʒe/

• Rimes: -adʒe
• Etimologia: Del llatí hominaticum ‎(«servei d'un vassall»), segle XIV.

Nom

homenatge m. ‎(plural homenatges)

1. Acte de reconeixement, respecte, etc. envers una persona.
2. A l'edat mitjana, acte solemne per certificar la dependència d'un vassall cap al seu senyor.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: homage ^(en)
• Castellà: homenaje ^(es) m.

Verb

homenatge

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de homenatjar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb homenatjar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb homenatjar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb homenatjar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·me·nat·ge (4)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB