hostatge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /usˈta.d͡ʒə/
	balear /osˈta.d͡ʒə/, /usˈta.d͡ʒə/
Occidental:	/osˈta.d͡ʒe/

• Rimes: -adʒe
• Homòfons: hostatja, ostatge
• Etimologia: De hoste i el sufix -atge, segle XIV. Doblet de ostatge.

Nom

hostatge m. ‎(plural hostatges)

1. Persona que s'allotja en casa aliena.
2. Lloc on allotjar-se, especialment si s'ha de passar la nit.
3. Servei que ofereix una empresa informàtica consistent en desar informació als seus ordinadors.

Traduccions

Persona, servei

• Anglès: guest ^(en)
• Castellà: huesped ^(es)
• Francès: hôte ^(fr)
• Italià: ospite ^(it)

Lloc

• Anglès: lodging ^(en)
• Castellà: hospedaje ^(es)
• Francès: hébergement ^(fr)
• Italià: alloggio ^(it)

Verb

hostatge

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de hostatjar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb hostatjar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb hostatjar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb hostatjar

Miscel·lània

• Síl·labes: hos·tat·ge (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot