Potser volíeu: ido

Català

modifica
  • Pronúncia(i): /iˈðɔ/
  • Rimes:
  • Etimologia: De i i *dò, singular analògic de doncs interpretat com un plural.

Conjunció

modifica

idò

  1. (balear) doncs
  2. (balear, col·loquial) Mot crossa
    1. Connector discursiu
      1. Consecutiu (així doncs)
        -Està plovent. -Idò, arribarem tard.
      2. D’arrencada
        (Es presenta el cambrer) -Idò, jo de primer demanaré ciurons.
      3. De represa ()
        (Després d’una pausa) ... idò, en Toni no vendrà.
      4. De continuïtat (doncs bé)
        Volia fer una exposició i es mes de juny, idò, la va inaugurar.
      5. De contrast
        -No m’agraden es ciurons. -Idò, a jo molt.
      6. De conclusió ()
        Idò, ja ho veurem demà.
    2. Connector interrogatiu (i doncs)
      Idò, què fas aquí?
    3. Connector interjectiu (i ara)
      -Són dotze euros. -Idò! Què car!
    4. Connector afirmatiu (, així, d'acord, oi)
      -Que estàs bé? -Idò, beníssim.

Compostos i expressions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: i·dò (2)
  • Anagrames: doi, iod, odi (revers)

Vegeu també

modifica