odi

Català

Pronúncia(i): /ˈɔ.ði/
Rimes: -ɔdi
Etimologia: Del llatí odium, segle XIII. Doblet de oi.

Nom

odi m. ‎(plural odis)

Sentiment d'aversió extrema cap a una cosa o ésser.

Antònims

amor

Derivats

odiar
odiós

Traduccions

Afrikaans: haat ^(af)
Albanès: urrejtje ^(sq) f.
Alemany: Hass ^(de) m.
Anglès: hate ^(en)
Àrab: بُغْض‎ ^(ar) m.
Basc: herra ^(eu)
Belarús: няна́вісць ^(be) f. ‎(nianàvists)
Búlgar: омра́за ^(bg) f. ‎(omraza)
Castellà: odio ^(es) m.
Coreà: 증오심 ^(ko) ‎(jeung-osim)
Danès: had ^(da)
Eslovac: nenávisť ^(sk) f.
Eslovè: sovraštvo ^(sl) n.
Esperanto: malamo ^(eo)
Estonià: viha ^(et)
Feroès: hatur ^(fo) n.
Finès: viha ^(fi)
Francès: haine ^(fr) f.
Gallec: odio ^(gl) m.
Gal·lès: casineb ^(cy) m.
Georgià: სიძულვილი ^(ka) ‎(sidzúlvili)
Grec: μίσος ^(el) n. ‎(missos)
Grec antic: μῖσος ^(grc) n. ‎(mîsos)
Hebreu: שנאה‎ ^(he) f.
Hindi: घृणा ^(hi) f.
Hongarès: gyűlölet ^(hu)
Ídix: האַס‎ ^(yi) f.
Irlandès: fuath ^(ga) m.
Islandès: hatur ^(is) n.
Italià: odio ^(it) m.
Japonès: 憎しみ ^(ja)
Kazakh: ғадауат ^(kk) ‎(ğadawat/gadauat)
Letó: naids ^(lv) m.
Lituà: neapykanta ^(lt) f.
Llatí: odium ^(la) n., invidia ^(la) f.
Macedoni: омраза ^(mk) f.
Malai: benci ^(ms)
Neerlandès: haat ^(nl) m.
Noruec: hat ^(no) n.
Polonès: nienawiść ^(pl) f.
Portuguès: ódio ^(pt) m.
Retoromànic: odi ^(rm) m.
Romanès: ură ^(ro) f.
Rus: не́нависть ^(ru) f. ‎(nénavist)
Sànscrit: द्वेष ^(sa)
Serbocroat: мржња ^(sh), mržnja ^(sh) f.
Suahili: chuki ^(sw)
Suec: hat ^(sv) n.
Tadjik: душманӣ ^(tg)
Tai: ความเกลียด ^(th)
Turc: nefret ^(tr)
Txec: nenávist ^(cs) f.
Ucraïnès: нена́висть ^(uk) f. ‎(nenàvist)
Urdú: گھرنا‎ ^(ur) f.
Uzbek: nafratlanish ^(uz)
Való: hinne ^(wa) f.
Vietnamita: sự ghét ^(vi)
Xinès: 恨 ^(zh) ‎(hèn)

Miscel·lània

Síl·labes: o·di (2)
Anagrames: doi, ido ^(revers), idò, iod

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Italià

Verb

odi

segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de udire
segona persona singular (tu) de l'imperatiu de udire
segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de odiare
primera persona singular (io) del present de subjuntiu de odiare
segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de odiare
tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de odiare
tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de odiare

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈoː.diː/
Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *od-2 («sentir aversió»).

Verb

ōdī ‎(1a present^?), ōdistī ‎(2a present), ōdisse ‎(infinitiu), ōsum ‎(perfet)

avorrir, desagradar
odiar
Oderint dum metuant.
Que m'odiïn mentre em tinguin por.

Antònims

amo

Vegeu també

Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.773