Potser volíeu: AVORRIR

Català

modifica
Oriental:  central /ə.βuˈri/
balear /ə.voˈri/, /ə.vuˈri/
Occidental:  nord-occidental /a.βoˈri/
valencià /a.voˈriɾ/, /a.βoˈri/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: avorrí
  • Etimologia: Del llatí abhorrēre format pel prefix ab ‎(«privació, separació») i el terme horrēre ‎(«tremolar, espantar-se, posar-se els pels de punta»), és a dir "apartar-se d'allò que causa espant", segle XIII.

avorrir trans., pron. ‎(pronominal avorrir-se)

  1. Tenir aversió, o fins i tot odi.
  2. Causar o sentir tedi, avorriment.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: avorreixo, avorreix, avorrim

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·vor·rir (3)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: avorrir