Potser volíeu: identificò

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /i.ðən.tiˈfi.ku/, occidental /i.ðen.tiˈfi.ko/
  • Rimes: -iko

identifico

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de identificar.
    [Jo] identifico, identifique, identific o identifiqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb identificar.
    [Que jo] identifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] identifiqui o identifique.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb identificar.
    [Que ell/ella/vostè] identifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] identifiqui o identifique.

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional \i.ðen.tiˈfi.ko\, meridional \i.ðeŋ.tiˈfi.ko\
Americà: alt /i.den.tiˈfi.k(o)/, baix \i.ðeŋ.tiˈfi.ko\, austral \i.ðen.tiˈfi.ko\

identifico

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb identificar

Italià

modifica

identifico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de identificare