Català
Modifica

NomModifica

ie·is·me m. ‎(plural ieismes)

  1. Fenomen consistent en pronunciar el grup ll com a i semiconsonant, en lloc de consonant lateral palatal, quan etimològicament prové del llatí vulgar amb els grups c'l, g'l, t'l i ly.
    ull < oc'lu < oculus: /uj/
    vell < vet'lu < vetulus: /vej/
  2. Pronúncia sistemàtica del grup ll com a i semiconsonant.
    ell: /ej/
    lloc: /jɔk/

NotesModifica

  • El ieisme dit històric o etimològic era general en el català oriental antic i és acceptat en els parlars on es conserva: català balear i català central al nord de Barcelona.
  • El ieisme sistemàtic es considera un defecte de pronúncia per entonació relaxada o per interferència castellanoparlant o francòfona.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica